El Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya està immers en un procés de transformació important des de fa uns anys, una renovació que busca respondre a les necessitats d'un equipament museístic del segle XXI. L'exposició estable de les cultures del vi de Catalunya passarà dels actuals 500 m2 als més de 2.000 m2, distribuïts en tres de les quatre plantes del nou edifici. Xavier Fornos n'és el director des del 2010 i hi treballa des del 1998 quan es va incorporar per participar en el procés d'inventari i documentació de les peces del museu.
Quan va començar la transformació en què esteu immersos?
El primer pas va ser la decisió que el museu havia de renovar-se, a partir d'un debat que es va iniciar als anys 90 a nivell intern, que es va impulsar gràcies a la participació de l'arqueòloga i conservadora del museu, Maria Rosa Senabre, i que volia canviar la dinàmica d'un museu que havia envellit des del punt de vista d'instal·lacions i d'organització interna. El segon va ser quan l'anterior directora, la Montserrat Iniesta, presenta el projecte museològic, que és el pla director que encamina el museu cap al futur, i el tercer quan Europa aposta pel projecte, gràcies a la tramitació de l'Ajuntament de Vilafranca, que va presentar la candidatura a la Generalitat per optar al fons FEDER, i s'aconsegueix finançar la meitat de la segona fase per poder estrenar la que serà la seu principal del museu de les Cultures del Vi de Catalunya, i que acollirà l'exposició estable.
Quins són els objectius del pla director de Vinseum?
El principal objectiu era, i encara és, que el museu es consolidi com una eina de conservació, restauració i promoció del patrimoni cultural i artístic, així com un reclam turístic, i que permeti col·laboracions entre el teixit associatiu, cultural i empresarial del territori. Un altre era poder inscriure el museu a dins del registre oficial de museus de la Generalitat, fet que es va aconseguir l'any 2010. Actualment el museu té unes mancances d'espai que no permeten desplegar tot el potencial que té tant de patrimoni com del discurs que segueix.
L'any 2007 neix el Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Per què vau escollir aquest nom?
Aquest mateix any comencem el buidatge de col·leccions de tots els edificis afectats per la primera fase d'obres, i amb el canvi de nom manifestem d'una forma clara que comença la transformació del museu. Per això vam buscar un nom nou, i un subtítol estratègic que indica que passa a ser un projecte d'abast local a ser un museu amb vocació nacional.
Quina és la principal singularitat del Vinseum?
Aquest és un museu del vi diferent dels que existeixen actualment perquè aprofita la diversitat de col·leccions que tenim per explicar que el vi té un valor afegit molt important, el de la cultura mediterrània, un llegat cultural, patrimonial, social i històric que marca la identitat d'un territori. Nosaltres fugim del tòpic i expliquem la història de les cultures del vi de Catalunya des de diferents àrees del coneixement (paleontologia, arqueologia, història, etc.).
Actualment quants visitants teniu i quina és la seva procedència?
L'any passat el museu va tenir 29.050 visitants, el 80% dels quals són catalans, un 15,98% estrangers, i la resta de diversos indrets d'Espanya. Nosaltres busquem un públic amb un perfil molt ampli. El Vinseum és un equipament cultural, que ha des servir com a recurs per al sector turístic per tal que aquest en generi productes atractius per al turista que visita el Penedès. Lògicament, l'escala de projecte no pretén buscar l'efecte Guggenheim, que pot atraure turisme per si sol, això només ho aconsegueixen centres com el de Bilbao o com el de la Ciutat del Vi de Bordeus, però sí que hem de ser conscients que estem construint un dels millors museus del vi d'Europa i del món.
Com serà el futur Vinseum?
El projecte de l'arquitecte Santi Vives contempla un edifici de quatre plantes més una planta subterrània, en el qual el nou edifici passarà a ser l'espai de rebuda dels visitants i en alguns punts es connectarà amb el Palau Reial. A més, Vives ha tingut l'habilitat de recuperar el concepte dels antics corralons de la trama urbana medieval de Vilafranca a través del passadís semidescobert que donarà accés al nou edifici. El Palau continua sent una peça clau i emblemàtica del museu, i en aquesta nova fase passarà a ser un espai on es desenvoluparà activitat cultural i protocol·lària. Tots sabem que un palau reial no s'adequa a les necessitats d'un museu i el fet de poder tenir una nova seu expositiva permet tornar-li a donar el protagonisme que mereix en termes de representació de la institució. En un futur, una tercera fase el museu pretendrà ampliar els seus límits fins a arribar als carrers d'Hermenegild Clascar i Sant Bernat.
Olga Aibar