Natalia Ramírez Guerra (Vilafranca, 1997) va ser seleccionada recentment per representar Barcelona al certamen Miss Plus Size Edition by Affinity International el proper 1 d'octubre. Un total de 18 candidates d’arreu d’Espanya, entre elles la vilafranquina, competiran per guanyar aquest certamen, en el qual han participat 148 aspirants. Actualment, Ramírez estudia un cicle formatiu de grau superior de Caracterització i maquillatge professional i és monitora de l’esplai GEP i de gimnàstica rítmica.
T'esperaves ser escollida en una ocasió així?
No, jo vaig enviar un parell de fotos i una mica de presentació meva, que és el que demanaven. I després em van preseleccionar. A l'entrevista posterior em van preguntar com enfocava el concurs i què suposaria per a mi ser seleccionada. El fet de respondre "seguretat" els va agradar molt i després em van fer desfilar. La noia que feia el càsting, que havia guanyat el darrer concurs de Miss Plus Size, em va dir que era molt guapa i vaig veure que s'apuntava una estrella al meu full. Allà vaig pensar que potser sí que m'aniria bé, però clar, no ho sabia perquè hi participen moltes noies.
Competiràs amb 17 candidates més de diferents províncies espanyoles. Quins són els aspectes que prepararàs més per convèncer el jurat?
Doncs encara no m'ho he plantejat gaire. Al setembre farem diversos assaigs de com desfilar, classes de ball, de postura i de parlar davant el públic. A més, el 3 de setembre farem un showroom a Barcelona. Serà una passarel·la a la qual assistiran marques de talles grans.
Sovint es critiquen les altes exigències a què han de fer front les models si volen mantenir-se en el món de la moda, però darrerament també han guanyat importància les models de talles grans. Creus que de mica en mica es van trencant barreres?
Sí, crec que ara està més ben vist tenir volum. A més, cada vegada hi ha més fotògrafs que volen models amb corbes.
Has notat si cada cop hi ha més marques que aposten per ampliar el seu catàleg amb una línia per a talles grans?
Sí, perquè quan vas a una botiga trobes que la talla L és de les que més demanda té. Al final ho han acabat veient les marques i per això ara pots trobar més oferta de roba per a talles grans.
Les xarxes socials ajuden a tenir més visibilitat, però també poden comportar alguna situació incòmoda o violenta. Has tingut algun problema?
No, de moment no. Només em vaig trobar un comentari desagradable que després de molt temps encara no se m'ha oblidat. Vaig penjar una foto de quan era petita i en aquella època estava prima. Llavors un noi em va dir que "antes estabas delgada y ahora no". Crec que la gent que critica és perquè té algun complex.
Jo sóc molt sensible i si em diuen grassa encara ploro. A vegades també he fet de monitora a nens que m'han dit que havia de fer dieta. I no sé si és la societat, l'educació dels pares o si ho aprenen a l'escola.
Quines són les teves xarxes socials preferides?
Faig servir Facebook i Instagram, però sobretot la segona. Al concurs ens van dir que aconseguíssim més seguidors, tot i que no m'hi obsessiono com fan altres. De moment vaig penjant fotos amb algunes frases i si em segueix més gent doncs millor.
Properament el concurs publicarà la nostra foto oficial per fer difusió de les candidates i la que més ‘m'agrada’ aconsegueixi, tant al Facebook com a l'Instagram, es convertirà en Miss Fotogenia.
Podeu participar als perfils oficials de Miss Plus Size a Instagram i a Facebook.
Arran del concurs has tingut més seguidors?
La veritat és que sí. Quan publico ara noto que hi ha més gent que em comenta. Des que em van seleccionar al concurs ha corregut la veu i em segueix més gent.
I el concurs també t'ha ajudat a apujar l'autoestima?
Sí, perquè vaig patir molt complex amb la gimnàstica rítmica. Des dels 9 fins als 16 anys vaig competir i tant entrenadores com companyes em criticaven per estar més grassa. Al món de la gimnàstica rítmica busquen estereotips de noies primes i altes i no entenien que jo ho pogués fer bé amb el meu pes. Per aquest motiu vaig deixar de competir. Veia que tot i fer-ho millor que algunes noies mai pujava al podi. Ara en canvi puc fer callar moltes boques de companyes meves que em van dir què feia al grup de gimnàstica rítmica si estava grassoneta. També faig de monitora a l'ARG Rítmica Vilafranca i a les nenes els intento ensenyar que no pots riure't d'una persona per ser com és. A més, crec que si tots fóssim iguals i tinguéssim el mateix comportament seria molt avorrit.
De cara al futur quins passos tens en ment seguir a nivell professional?
De moment estudio, tinc la meva feina i les meves coses. Si el camí de ser model va a més llavors sí que em plantejaré dedicar-m'hi. Encara no tinc les idees molt clares perquè acabo de començar i s'ha de veure com va la gala.
Lídia Oñate