El martinenc Francesc Simó és president de Greenpeace Espanya des de fa un any i mig. La seva trajectòria professional es va iniciar al camp del fotoperiodisme. L'any 1992 va ser nomenat director de fotografia als Jocs Olímpics de Barcelona. Va viure un any a Austràlia i Nova Zelanda i més tard va esdevenir professor de fotoperiodisme i fotografia esportiva a la Universitat Politècnica de Catalunya. També va treballar en una entitat financera i va ser gerent de la Unió Empresarial del Penedès (UEP) durant quinze anys.
Un martinenc president de Greenpeace Espanya, és un fet que sorprèn una mica.
Sí, molts em pregunten on és Sant Martí Sarroca (riu). Quan em vaig jubilar em vaig plantejar què fer. Jo estava vinculat a Greenpeace com a soci des de feia tres dècades i em volia implicar més. Per això em vaig presentar a les eleccions al consell. Una part de l'organització de Greenpeace és voluntària i l'altra professional. El consell és el màxim òrgan de decisió de la primera i l’integren 75 persones. Cada tres anys es fan eleccions i jo em vaig presentar i vaig sortir escollit.
Com s’escull?
L’elecció és complicada perquè el consell l’escullen els 150.000 socis de Greenpeace a Espanya, però no et coneixen. L'anàlisi que es fa depèn del teu currículum, de com t'expliques i els motius pels quals et presentes.
Un any després de ser al consell em vaig presentar a les eleccions a la junta directiva, que la integren set persones, i també vaig ser escollit. Més tard hi va haver eleccions i vaig ser nomenat president, però el març de l'any vinent deixaré el càrrec perquè hi ha un màxim de temps de sis anys a la junta directiva.
Quines han estat les teves prioritats durant aquest temps?
A nivell intern hi ha hagut un canvi important, perquè vam passar de ser una organització molt vertical, per departaments, a transversal, basada en resultats, un fet que és molt més operatiu. Pel que fa a temes a prioritzar, nosaltres tenim dues dianes: el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Aquestes van direccionades cap al sistema econòmic i social que tenim ara, que està enfocat en el creixement i benefici. Nosaltres creiem que aquesta és la base del problema mediambiental i de desigualtat actual.
A nivell espanyol hi ha consciència sobre el canvi climàtic?
Hi ha consciència, cada cop més. Abans havíem de explicar què era, i ara, tristament, no perquè ja està sobre la taula. El canvi climàtic no el pararem; l'únic que podem fer és minimitzar-lo.
Com actua Greenpeace?
Actuem molt com un lobby a nivell global, no territorial. Fem pressió política i denúncia social i econòmica. Abans realitzàvem més campanyes de denúncia per visibilitzar temes com els de les nuclears, les balenes, les persecucions de foques, etc. Ara tot es fa diferent. No és tan espectacular com abans, quan s'agafava un vaixell i s'anava a qualsevol indret del planeta i es feia una acció i un reportatge. Ara això ja no es fa tant, perquè hi ha moltes altres organitzacions que també fan coses.
Quants socis sou?
Som quasi sis milions de socis a tot el món i tenim més de 20 oficines en una trentena de països.
Et reuneixes amb la ministra de transició ecològica o amb altres membres del govern?
No, jo m'encarrego de l'anàlisi, del pla estratègic, que es fa cada tres anys, on es marquen les grans línies. També del seguiment del que fa la part executiva i fiscalitzem el que fa, a més de la coordinació del consell. Nosaltres no ens posem en el dia a dia, perquè és impossible, i no tenim la capacitat teòrica. Per això tenim més d'un centenar d'especialistes en diversos temes.
Com són les relacions actuals amb el govern?
Nosaltres plantegem els nostres criteris. Ara és més possible fer-ho amb el govern actual que amb l'anterior, però també es produeixen contradiccions, perquè s'ha aprovat la llei de transició ecològica a Espanya i hi estem en litigi, perquè està per sota de les exigències d'Europa. Demanem més contundència perquè a nivell de descarbonització, Europa demana un percentatge d'un 50% i el pla espanyol es queda en un 30%.
El problema és que hi ha molts interessos pel mig.
Sí, bàsicament energètics i també del sector de l'automòbil i industrial. Nosaltres anem a poc a poc. No hi ha solucions màgiques; cal una negociació. Has de fer el joc de ser contudent sense trencar les converses.
Us escolten?
No és fàcil. I ara amb el tema de les renovables hi ha un gran debat sobre si s'han de posar plaques solars a tot arreu o analitzar bé a cada lloc on es posen i segons les necessitats que hi hagi. Les grans empreses volen controlar l'oferta. Nosaltres pensem que la solució és gestionar-ne la demanda i reduir el consum energètic, perquè estem gastant el doble d'energia que als anys 80. A més, produir plaques solars té el seu cost. Segurament no es necesita tanta energia. El que no pot ser és viure per sobre de les necessitats del planeta. Fins ara no semblava tan greu perquè el planeta s'anava regenerant, però ara ja hem arribat al límit. Els minerals cada cop costen més d'obtenir, el petroli cada cop és de més baixa qualitat, etc.
Què podem fer a nivell personal i social?
Reduir. Com a societat l'únic que podem fer és prendre decisions particulars i col·lectives, però les primeres no són suficients. Si vols fer quelcom has de tenir una veu potent que freni algunes coses.
Per això és important que la gent s'apunti a organitzacions com Greenpeace
Sí, a la nostra o en d’altres. L’important és que la societat pugui tenir veu i opinions. Nosaltres som una organització potent, però en comparació amb les grans empreses petroleres i energètiques som petits.
Olga Aibar Toro