Foto: La Fatxenda
La fotògrafa vilafranquina Maria Rosa Ferré és l'autora del llibre Converses a peu de vinya. 50 viticultores del Penedès, editat per Edicions i Propostes Culturals Andana. El llibre es va presentar el 26 de novembre al Palau Robert de Barcelona i el 16 de desembre a l’auditori del Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca, entre d’altres indrets de la comarca.
Com va sorgir la idea del llibre?
Amb l’editor Ramon Nadal d'Edicions i Propostes Culturals Andana estàvem fent un llibre institucional per a l'INCAVI titulat Catalunya, terra de vi en el qual em van encarregar fotos de les vinyes de les dotze denominacions d'origen catalanes. Durant els tres anys que vaig estar pel territori, perquè em va enganxar la pandèmia pel mig, jo parlava amb moltes dones que treballaven al camp i sempre em deien ‘amb mi no parlis, parla amb el meu marit o el meu fill’. Això em deixava molt tocada, perquè em semblava que retrocedia molts anys de la meva vida i vaig tenir la idea de fer aquest llibre perquè elles tinguessin veu.
Quines van ser les primeres passes que vàreu fer?
Vam visitar la directora general de l'INCAVI, a qui li va entusiasmar la idea. De fet em va proposar fer-lo de tota Catalunya, però jo li vaig dir que era un projecte massa gran i que jo el que volia era disfrutar-lo i fer-ho bé. Vaig intentar fer-lo el més acotat possible i per això vaig fer-ho al territori de la DO Penedès, sense pensar en la dimensió que tindria tot això.
La DO Penedès és un territori molt extens.
Sí, i al llibre hi ha dones de l'Alt i Baix Penedès, l'Anoia, l'Alt Camp, el Baix Llobregat, i el Vallès Occidental, que tenen vinyes a la DO Penedès. Per tant, he hagut de fer molts viatges per tot el territori, no només per a les entrevistes, sinó també per a les fotografies, perquè la majoria de vegades em citaven a hores en les quals no hi havia bona llum. Per tant, havia de tornar-hi després a fer-les. Al final vaig fer un total de 6.617 quilòmetres.
Tota aquesta feina l'has fet de forma altruïsta.
Sí, l'he fet sense ànim de lucre. No he volgut cobrar res de l'edició ni de la venda, perquè no volia fer negoci amb elles, perquè veiessin que era un projecte sincer, que només volia la seva visibilització i donar a conèixer les seves històries. Jo no volia la típica entrevista, volia una cosa més tranquil·la, sense presses, i que em permetés aprofundir tant en la persona com en les famílies, perquè hi ha molts avis que són els causants que la neta estigui on està.
Com vas seleccionar les protagonistes?
Vaig picar molta pedra. Vaig escriure a tots els cellers de la DO Penedès i de la DO Cava preguntant si tenien cap viticultora i ells em van anar guiant amb les que coneixien. Aleshores tothom m'animava i felicitava per la idea. També vaig començar a publicar algunes fotos a les xarxes socials i em van anar molt bé per a la difusió i per trobar més protagonistes. Vaig començar les converses amb dues que coneixia, una de Torrelles de Foix i una de Gelida, perquè fos una mica més fàcil i no haver de trucar a porta freda. Vaig estar molt de temps buscant informació, i quan ja en tenia unes quinze, vaig començar a quedar amb elles.
I han acabat sent-ne cinquanta.
Sí, la més jove té 22 anys i la més gran 91. Al principi no sabíem quantes en serien. L'editor em coneixia com a fotògrafa, però no com a escriptora, per això em dir que en fes un parell per provar-ho. Li va agradar i després de corregir algunes coses, vam tirar el projecte endavant. Em va dir de fer-ne 25, però jo volia un número més significatiu. El problema principal era que no ens coneixíem, però entre elles tampoc. De fet, es van conèixer el dia en què ens vam trobar totes a Cal Figarot i vam fer una fotografia conjunta. Ara sí que s'ha començat a crear xarxa i sinergies perquè veuen que els seus projectes individuals la majoria són compartits.
Fins i tot heu fet una trobada de viticultores.
Sí, la vam fer a Sant Cugat Sesgarrigues durant un dinar. Vaig proposar a les elaboradores que portessin producte i que l'expliquessin, i després el vam sortejar. Allà va crear-se un gran lligam entre nosaltres. A més, he de dir que el projecte en el qual treballo no serà només el llibre, sinó que també es farà una exposició de fotografies itinerant i fins i tot un documental.
Vàreu estar també al Parlament de Catalunya, en una trobada amb diverses diputades.
Ens van trucar perque els hi portéssim uns quants libres i vam estar parlant amb la Laura Borràs i altres diputades de la cambra. Després vam anar a l'oficina europarlamentària per portar-ne un per a l’expresident Carles Puigdemont, dedicat per totes.
Sobta que hi ha moltes viticultores joves, quan és una feina en la qual el relleu costa.
Sí, és una lluita diària i un àmbit complicat, però al Penedès hi ha un moviment de gent molt jove, que s'estan ajudant molt entre ells i que estan creant microelaboracions perquè estan cansats del preu al qual els paguen el raïm. Fins i tot hi ha una noia que busca vinyes abandonades per recuperar-les i treballar-les. A més, la pandèmia ha provocat que molta gent tornés a treballar la terra i que continuïn fent-ho. Algunes m'explicaven que és una feina molt creativa, i que quan es fa la poda decideixen com serà la collita.
Hauràs après molt d'aquest món.
He après molt i m'ho he passat molt bé, però m'han donat més elles a mi que jo a elles. A més, he vist la unió i la complicitat que s'ha creat entre elles, que és molt important. Ara estan contentes perquè noten que se les escolta.
Olga Aibar Toro
