L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) impulsa un projecte sobre les col·lectivitats agràries al Penedès (1936-1938). Per això demanen la col·laboració de les persones que disposin d’informació oral, documental o gràfica per tal que es posin en contacte amb l’IEP enviant un mail a:
Segons ens explicava un dels promotors, l’historiador Ramon Arnabat, "la idea es va iniciar a principis d’any dins de “Tots els Noms”, un projecte de recuperació de la memòria històrica del període 1931-1978 al Penedès, perquè hi havia molt poca informació i documentació sobre aquestes col·lectivitats que es van crear durant la Guerra Civil Espanyola".
De moment se n’han localitzat tretze a l’Alt Penedès, en concret a Cantallops, Les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-rubí (Mas Romaní i La Serra), Olèrdola (a Moja i a Ferran-Sant Pere Molanta), Pacs del Penedès, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Subirats i Vilafranca del Penedès; sis al Baix Penedès (a l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, Calafell, Cunit, Masllorenç, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva i El Vendrell); tres a l’Anoia (Masquefa, Rubió i Santa Margarida de Montbui) i dues al Garraf (Vilanova i la Geltrú i Canyelles).
La idea és fer un llibre amb la informació que se n’aconsegueixi i també penjar-la a la web de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Segons s’explica en la web del projecte, “la col·lectivització es podria definir com el procés pel qual les propietats i les eines van passar a estar sota el control de les persones que les treballaven en comú. També per la seva expressió comunitària, com una nova manera d’organitzar-se, que satisfés les necessitats dels seus integrants i que ajudés a construir una societat democràtica”.
Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), Catalunya va ser escenari d’aquest procés de canvi als tallers, les indústries i els serveis de les viles i ciutats, i també al camp. Al voltant de 258 municipis van comptar amb col·lectivitats agràries.