Vilafranca i Vic ocupen els primers llocs del conjunt de les ciutats catalanes pel que fa a l’ús del català al comerç, segons l’estudi Ofercat impulsat per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per la Normalització Lingüística, que es va presentar ahir al migdia a l'edifici de l'Enològica de Vilafranca. L'ús del català als comerços vilafranquins supera el 80% com a llengua d'identificació oral i el 87% com a llengua d'adequació, el doble que altres ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ara bé, existeixen clares diferències entre els establiments regentats per població autòctona i estrangera, sobretot pel que fa a l’adequació oral de la llengua.
En el primer cas, segons l’estudi, l’any passat un 96,8% dels establiments autòctons utilitzaven el català, mentre que en els regentats per població estrangera només la utilitzaven un 12,5%. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla d’actuacions a quatre anys vista per millorar aquests índex d’usos lingüístics del comerç vilafranquí, amb una especial atenció als regentats per persones d’origen estranger. Segons explicava Eugènia Baqueró, des del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès “volem col·laborar amb l’administració local per promoure l’ús del català”. Entre altres accions, es realitzaran sessions formatives i informatives, presencials, virtuals i també a mida de cada establiment. També s'escolliran “comerços aprenents” que vulguin incorporar l’ús del català.
El programa Ofercat consisteix en un estudi observacional realitzar a una mostra de 409 establiments comercials (382 comerços de vuit rutes per la ciutat), 18 parades del Mercat municipal de Sant Salvador i tres grans superfícies (Simply, Dia i Mercadona). Al 2018 l'estudi es va realizar a deu ciutats catalanes, entre les quals Vilafranca.
A Ofercat s'observen quatre factors, dos relacionats amb la retolació dels comerços (retolació identificativa i retolació de l'aparador) i dos amb la llengua oral (llengua d'identificació oral i llengua d'adequació oral al català). Al comerç vilafranquí, tots els índexs assoleixen uns valors força alts, d'acord amb les característiques sociolingüístiques de la ciutat. El fet que la retolació identificativa tingui un índex lleugerament inferior a la retolació informativa de l'aparador és degut a l'existència de marques o franquícies amb un rètol que només es limita a consignar la marca (sense cap mena de genèric), sovint en una altra llengua, diferent del català i el castellà, segons explicava un dels membres de la comissió de l'Ofercat del Consorci per a la Normalització Lingüística.