La diada de Tots Sants, l’1 de novembre, i la dels Difunts, el dia 2, són les dates en què molta gent recorda als seus familiars difunts. Es tracta d'un moment en què tradicionalment es creu que s'interrelacionen els dos mons: el dels vius i els dels morts. L'1 de novembre, els vius visiten als morts i el 2 de novembre a l'inrevés, els morts visiten als vius.
Així doncs es ret homenatge als difunts de diverses maneres, portant flors als cementiris o amb misses especials en aquest dia. A Vilafranca, demà se celebrarà una plegaria en Commemoració de tots els fidels difunts. Es farà a la capella del cementiri a les 17h en record de tots els difunts enterrats al cementiri i per tots els difunts en general.
D’on ve aquesta tradició?
L’origen d’aquesta festivitat esdevé al segle VII quan el Papa Bonifaci IV va transformar el temple romà del Panteó i el va consagrar en honor de la Verge Maria i de Tots els Màrtirs cristians, el 13 de maig. Però la celebració d'aquesta diada l'1 de novembre no apareix fins al segle IX, a precs de Lluís el Piadós i dels bisbes de les Gàl·lies, i agafa un impuls definitiu quan l'abat de Cluny introdueix la festa en tots els monestirs reformats, pels volts de l'any 1000. Va ser el Papa Gregori IV qui va designar el dia 1 de novembre com a data oficial de la celebració i va promoure la institució d'un segon dia de pregàries pels difunts, el Dia dels Morts.
Però encara podem tirar més enrere, a l’època dels celtes. L'abat de Cluny va aprofitar la celebració del dia dels morts a la cultura celta i el va fusionar amb les noves pràctiques cristianes. Els celtes creien que el cicle de l'any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava l'1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar i el fosc l'1 de novembre, coincidint amb l'arribada del mal temps i el tancament dels ramats.
L'1 de novembre celebraven les festes del Samain o Samuhin, la festa celta en honor dels morts. Els dies del Samain obrien el període d'obscuritat i es consideraven un "temps fora del temps", entre les dues meitats de l'any. Un moment màgic i especial en què les terres de l'altre món obrien les seves portes i els seus habitants entraven en contacte amb el món dels humans.
