...La por és reixa i és també barana. AFB

L’Anton és un Vilafranquí, que viu a Sant Pere de Ribes, i que va guanyar el Premi Narcís Lunes i Boloix 2022, amb Perdent la por, que trobareu editat a Saldonar. El llibre té un pròleg original i deliciós de Jordi Llavina.

El fet que l’Anton comenci a escriure a la maduresa, fa que ens trobem amb una obra segura, sòlida, molt ben feta.

Llegeix més...

La Rosa M. és professora a l’UB de Lingüística aplicada, i ens ofereix el seu darrer llibre publicat a Edicions Tremendes. L’obra ha estat premiada amb el primer premi de poesia L’Actual de Castellar del Vallès el 2018, i editat el 2023.

L’autora es proposa aportar una mica de llum al lector que hagi viscut de prop una malaltia o hagi perdut una persona estimada. El llibre s’estructura en sis parts (l’art, la vida, la malaltia, l’ingrés, la mort, el vuit i el zero.)

Llegeix més...

Mano en les paraules, i /elles manen en mi.

El darrer llibre de JRV s’estructura en 6 parts, totes precedides d’imatges fotogràfiques que s’esplaien en la bellesa de les ombres humanes sobre la sorra. L’autora juga amb dues arts, d’una banda amb la poètica i de l’altra amb la fotogràfica.

L’itinerari poètic de les diferents parts esdevé un camí per la vida i pel pas del temps, on s’hi amunteguen els records. Els detalls més ínfims com pot ser un titella, o bé el record d’un abric d’infantesa, o les disfresses d’un carnaval, són detalls petits que esdevenen vitals en la pròpia existència. Al costat hi ha grans temes com la maternitat, la pèrdua, la soledat, que donen profunditat al misatge

Llegeix més...

Biografia de Mercè Rodoreda, per Marina Porras

Aquest any ha fet 40 anys de la mort de la Mercè Rodoreda, i s’han editat diversos llibres sobre l’autora. M’ha cridat l’atenció la biografia que n’ha fet Marina Porras, entre d’altres.

Pel que fa a l’edició, l’editorial Bruguera ens presenta un llibre bellament acolorit amb un blau elèctric captivador, i amb un joc de dibuixos molt ben perfilats que juguen amb una gamma de negres més o menys intensos, al costat d’aquest blau tan seductor. Aquestes encisadores il·lustracions les ha fetes l’Elisa Munsó, que ja té una bona experiència en aquest camp. Aquest to un xic naif i dolçament divertit dels dibuixos, s’agermana molt bé amb la vida de l’autora. No oblidem que era pintora també. La separació dels diferents capítols per pàgines enlluernants de blau intens i la tapa dura de l’edició enamoren i capten ràpidament l’atenció del lector.

Llegeix més...

...Tots jorns aprenc i desaprenc ensems...JdSJ

El darrer llibre d’OPdC, és un dietari dels anys 1994 i 1995. Som davant d’un llibre  més íntim i personal que els editats darrerament. No perd però el segell  que el caracteritza, que és l’anàlisi del món que l’envolta. Encara que parlem del passat, el lector viu un present, que potser va viure o que descobrirà de la mà sàvia de l’autor.

Llegeix més...