UNA CAMBRA PRÒPIA

    Anem soles pel món... V. Woolf

    Darrerament estic en la línia de desmarcar-me una mica del concepte actualitat, tot i que penso que els clàssics del s.XX són molt i molt propers, i us proposo endinsar-vos en la veu d’aquest immens text que és, Una cambra pròpia, que trobareu bellament editat a La Temerària, i encara més bella i rigorosament traduït per Helena Valentí.

    Aquest assaig es considera el text fundacional sobre la literatura femenina a Anglaterra. Veureu que parteix de dues conferències que va fer l’autora a la Secció Artística del Newman College i a l’Oddta Girton College, que eren escoles per a dones a la Universitat de Cambridge.

    V.Woolf vol demostrar que perquè una dona sigui escriptora necessita una cambra pròpia amb pany i clau, i cinc-centes lliures de renda anuals, ras i curt. Partim de la sensibilitat de les belles descripcions que embolcallen un dia de tardor, mentre trepitgem les fulles seques, l’autora, dins una antiga biblioteca, furga entre llibres, per posar fil a l’agulla a l’assaig sobre “les dones i la novel·la”. (No oblidem que a l’època perquè una dona pogués entrar en una biblioteca calia anar acompanyada d’un membre de la Universitat o portar una carta de presentació).

    Per fer-ho es val de preguntes retòriques que li serviran de denúncia i de pretext per anar a la base del conflicte que l’ocupa:  Per què els homes bevien  vi i les dones aigua? Perquè un sexe era tan ric i l’altre tan pobre? Quins efectes devia tenir, la misèria, en la novel·la? Quines condicions calen, per la creació d’obres d’art?...I també per construir la seva teoria literària feminista.

    Es val d’un estil deliciosament punyent per palesar les creences arrelades en la societat des de l’antigor, com ara que nosaltres som inferiors al gènere masculí, física, moral i mentalment són una fal·làcia, i es recolza en homes il·lustres que se senten posseïdors d’un avantatge innat. Napoleó o Mussolini insisteixen tant en què som inferiors perquè si elles no eren inferiors, ells no aguanten la mida. I quina és l’escala de valors en què mesuren les coses els homes? Té menys valor la dona de fer feines que ha criat vuit fills que l’advocat que ha fet cent mil lliures?

    El geni, també és cosa d’homes. Mai podrem tenir el geni de Shakespeare. Per això, crea la ficció d’una germana imaginària de l’autor, Judith, que vol escriure també, però no podrà perquè ella és una dona i ha de fer feines domèstiques, la cultura li és vetada, i ha de casar-se. Finalment es suïcidarà.

    Quan es parla de dones bruixes, dones posseïdes pel dimoni, homes cultes que tenien una mare,... Woolf està convençuda que estem sobre la pista d’una escriptora malaguanyada... pensa que una dona al s. XVI, amb talent havia d’acabar boja, menystinguda, tirar-se un tret o viure sola al mig del bosc.

    Resseguint els llibres de les prestatgeries, parla de les dones gregues,(L’èxit principal de qualsevol dona és que no es parli d’ella, digué Pèricles, de qui tant s’ha parlat.) per mostrar que això ve d’antic, tanmateix ella se centra en les dificultats de la dona de la classe mitjana per fer-se visible al llarg de la història: de fet poca cosa o res en sabem de les dones de la classe mitjana abans del s. XVIII.

    Parla de les primeres  pioneres del s XVII, com Aphra Behn, primera escriptora anglesa vídua, que viu de la seva obra, o Margaret Cavendish, Dorothy Osborne, etc. Seguides per George Eliot (que era una dona com la nostra Victor Català), E. Brontë, Ch. Brontë, J. Austen. Cap d’elles van tenir fills, i pertanyien a la classe mitjana. Totes han escrit en una sala comuna, i han estat orfes de l’experiència de l’escriptura d’altres dones.Sabem que la massa apuntala la veu individual. No troba dones que hagin escrit comèdia, si poden fer alguna cosa és poesia, i que parli de sentiments! I vet aquí, com mostra que dels grans escriptors, no en sabem res del que van sentir... Què van sentir Keats o Flaubert...quan escrivien les seves grans obres? Quin era el seu estat d’ànim?

    Ben lligat al fet d’escriure, apareixen dos temes que limiten la dona escriptora, la castedat, que relaciona amb l’anonimat de les dones, i el lesbianisme (per al qual crea una novel·lista imaginària, Mary Carmichael, dins l’assaig, i un personatge de la novel·la s’enamora d’una altra dona), tot un escàndol a l’època. També qüestiona, si en la ment tenim els dos sexes físics. Coleridge afirma que tota gran ment és andrògina. Agosarada com és, entra en temes gens fàcils d’afrontar a l’època.

    No podem tancar aquesta ressenya sense mirar els espais, sabem el que Woolf reivindica. De cambres n’hi ha de moltes menes, però hem de crear la nostra i hem de pensar en com mostrem ...la força extremament complexa de la feminitat. Seria una gran pena que les dones ens poséssim a escriure com els homes, a viure com els homes, a vestir-nos com els homes... No seria més encertat que l’educació subratllés les diferències que no pas les semblances... La llibertat intel·lectual depèn de les circumstàncies materials i cal que les dones que s’esforcin a ser una mateixa. I que s’acostumin a la llibertat, i es convencin que cap ésser humà té dret de tapar-los la vista, i cal assumir que anem soles pel món, i cal treballar per tot això, s’ho val prou.

    Rius - Mones


    Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu !

     

     

     

     

     

    El Cargol 1.290

    Penedès Guia

    El Santoral de la setmana

    Dimecres dia 27
    Alexandre, Rupert, Lídia

    Dijous dia 28
    Guntram, Sixt, Doroteu

    Divendres dia 29
    Ciril, Eustaci, Beatriu

    Dissabte dia 30
    Pere Regalat, Quirí, Règul, Clímac

    Diumenge dia 31
    Benjamí, Amós

    Dilluns dia 1
    Venanci, Hug, Teodora

    Dimarts dia 2
    Francesc de Pàola, Maria Egipcíaca

    Dimecres dia 3
    Ricard, Maria, Nicetas

     

    Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies.

    REDACCIÓ 

     93 890 00 11 (Ext.01)
    691 484 842

    Olga Aibar
    (Redactora en cap)
    redaccio@ elcargol.com

    Lorena Del Amor
    (Redactora) 
    penedes
    @ elcargol.com

    GESTIÓ COMERCIAL 

    93 890 00 11 (Ext. 02)

    Montse Calzado
    692 189 896
    comercial@ elcargol.com

    Noelia García
    625 414 156
    comercial2@ elcargol.com

    DISSENY I MAQUETACIÓ 

    93 890 00 11 (Ext. 03)

    Abdelghafour Eddalai
    publicitat
    @ elcargol.com
    elcargol
    @ elcargol.com