L’onzena edició de Gent Normal, de Sally Rooney, és el llibre que us proposo, ara que ve de gust llegir sota el paraigua a la platja, o sota la capçada d’un arbre mentre gaudim de la fresca. L’obra és un relat jove, fresc, relaxant i encalçador, per passar les calors de l’estiu.

Edicions del Periscopi ens ofereix la traducció al català d’Ernest Riera. Us agradarà aquesta novel·la de S.Rooney si encara no l’heu llegida. Aquesta escriptora Irlandesa d’èxit, que ha fet novel·la i que va ser escollida pel The Guardian el 2017 com una de les escriptores més prometedores del moment. La  S. Rooney es va formar al Triniy College de Dublin. El 2018 va aconseguir amb aquesta novel·la, el guardó de la millor novel·la irlandesa de l’ any. També és guionista, assagista, i ha fet poesia, relats curts, etc. Aquest llibre ha estat el més elogiat per la crítica del Regne Unit segons The bookseller, (2017).  També ha estat adaptat com a sèrie de TV el 2020 ( Element Pictures per a  la BBC Three  i Hulu, juntament amb l’associació de Screen Ireland.​)

El relat ens parla de la joventut que ara viu la trentena, sovint es diu que ella parla dels millenials, però crec que els joves d’altres èpoques s’hi poden veure també reflectits, perquè l’amor i la joventut són temes universals que traspassen el fil del temps. Ara bé, la narració es mou en l’època Instagram i això ho reflecteixen molt bé els seus protagonistes, i s’hi veu molt clara la importància de l’aparença per sobre de tot, i això, l’autora ens ho mostra sense dir-nos-ho, però el que passa és que la nova tecnologia ens/els fa emocionalment més febles i amb això l’autora hi sap jugar molt, i molt bé.

La trama és una relació de parella de dos joves durant 4 anys a la Universitat de Dublin, paisatge que l’autora coneix molt bé, ja que va ser una estudiant brillant de l’emblemàtic Trinity College. (Qui no té present la seva emblemàtica biblioteca que et fa posar la pell de gallina!)

Connell i Marianne han passat la infantesa al mateix poble. Ella pertany a una família  adinerada però desencaixada, i això la porta a viure la vida amb egoisme, i la conseqüència n’és la solitud. Ell és el clàssic noi que triomfa a l’Institut. La seva família és ell i la mare, i aquesta treballa com a senyora de fer feines a casa de la Marianne. Arriba l’enamorament a l’Institut i els acompanyem a la Universitat de Dublin, en la seva complicada història d’amor que lluita per ser estable, però com sabem la inestabilitat de la vida els fa viure situacions ben complexes, i el final... (que no us explicaré) és un final ric del que hauran après, però obert. 

Hi trobarem temes com la sexualitat, que està molt ben descrit: el patiment dels dos sexes, com la viuen, i també com la classe social a la qual pertanyen, o la reputació o el prestigi personal va limitant l’amor dels protagonistes. També la solitud hi juga un rol important, la incomunicació, el joc i el poder dels mass media, que a dia d’avui campa per les nostres vides i esdevenim cada cop més febles, i menys lliures sota la tirania de missatges plens d’integrisme purità que ens bombardegen constantment. 

La força de l’autora està, per mi, en què és capaç, a partir d’això, de parlar (o de silenciar) el que està passant per dins dels dos joves, però el lector pot captar molt bé la situació psicològica d’ambdós personatges.

L’èxit d’una onzena edició i la joventut de l’autora facilita que la gent jove s’hi trobi còmode i no pugui parar de llegir. És doncs una novel·la que t’encalça, que et diverteix, i que t’evoca coses personals i íntimes, amb un llenguatge ple de senzillesa i de quotidianitat que fa encara més propers els dos protagonistes.

Una bona i fresca lectura d’estiu!