La COVID-19 ha colpejat durament arreu. Ens ha deixat gairebé tres mesos confinats i ha suposat la mort de moltes persones. També ha tensionat l'activitat hospitalària i els treballadors sanitaris, una situació sobre la qual n’hem parlat amb el gerent del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf, Josep Lluís Ibáñez.
Quantes plantes dels hospitals del Penedès i Garraf van haver d'habilitar-se per atendre malalts de COVID-19? Es va produir en algun moment una situació de col·lapse?
Durant aquesta crisi els hospitals han canviat completament. Es van haver de fer dos circuits per atendre pacients COVID i no COVID, amb l'objectiu d'evitar contagis. Hem hagut de destinar gairebé tots els recursos a atendre pacients COVID-19. Això va fer que moltes de les plantes/unitats que fins ara estaven ocupades per pacients amb altres patologies es destinessin a ingressats amb patologies respiratòries. Els professionals no han parat i s'han anat prenent decisions a mesura que evolucionava la pandèmia. Això ha fet que, en el nostre cas, no s'hagi arribat a produir una situació de col·lapse.
Quants metges i infermeres es van haver de contractar per poder atendre els afectats, i quants llits, respiradors i altres materials es van haver de comprar per fer front a la situació?
No hem hagut d'augmentar molt la nostra plantilla. Pel que fa a personal assistencial, han estat poques les noves incorporacions, ja que hem pogut comptar amb gairebé la totalitat del nostre personal habitual durant tota la crisi. Sí que hem contractat algunes infermers/es i auxiliars per reforçar torns. També es va haver d'incorporar més personal de neteja, ja que els protocols són molt estrictes en aquest àmbit, per això es va fer una crida a l'inici de la pandèmia.
Pel que fa als equipaments, el número de pacients crítics va anar augmentant exponencialment, i per tant es van haver d'adquirir més llits, respiradors i tot el material necessari per poder atendre'ls.
Les dues comarques només compten amb una UCI de set places. Heu sol·licitat més recursos al departament de Salut?
En una situació normal, aquesta UCI anava una mica justa però podíem respondre les necessitats que teníem ja que també comptàvem amb el suport de les UCI de Bellvitge o d’altres hospitals de Barcelona. La situació provocada pel COVID 19 ha estat excepcional i és la que ens ha portat a posar molts més llits amb respiradors, incrementant el triple aquests recursos. Per cert com la resta d'hospitals de Catalunya.
Les retallades de fa uns anys en Sanitat a causa de la crisi econòmica del 2007 s'han pagat cares?
No sabria dir si s'han pagat cares o no, ja que els hospitals s'han adaptat per donar resposta, i en general, s'ha pogut donar, però sí que és veritat que el sistema ja portava uns anys molt tensionat, i no em refereixo només als hospitals, sino també l'atenció Primària, la Salut Pública, l'àrea residencial, etc. La veritat és que ens hagués anat bé tenir més recursos i, sobretot, tenir preparat el sistema per a una pandèmia com aquesta que a Occident no s'esperava, o no se la volia esperar.
La resta de tractaments o operacions no urgents es van haver d'ajornar. Això complicarà l’activitat dels propers mesos.
Poc a poc anem recuperant el ritme que teníem abans de la crisi, però hem de ser curosos i seguir tots els protocols establerts. Estem treballant per establir nous mètodes d'atenció al pacient com la vídeotrucada o les trucades telefòniques en aquelles especialitats que ho permeten. Això ens ajudarà a seguir cobrint totes les necessitats assistencials de la població. Però hem de ser pacients perquè els hospitals necessiten un temps per adaptar-se a la “nova normalitat”.
El personal sanitari ho ha donat tot en aquesta crisi. Quin és el seu estat anímic?
Els nostres professionals han treballat sense parar, ho han donat tot i han mostrat una gran capacitat d'adaptació i organització, gràcies a la qual hem pogut oferir una resposta necessària. Ens sentim molt orgullosos del gran equip que tenim. Està clar que han estat uns mesos durs i ara toca anar baixant revolucions. Tenim un equip de prevenció i de psicòlegs que els ajuden sempre que ho necessitin.
El pitjor ja ha passat?
Sí, hem entrat en un període d'estabilitat i esperem que ja hagi passat. Però vull aprofitar per recordar a la població que no és moment de relaxar-se. Seguim utilitzant mascaretes, rentant-nos les mans i seguim mantenint les distàncies i respectant les indicacions que ens donen segons la fase en què ens trobem.
Quan creu que podrem tornar a la normalitat?
Una pregunta molt difícil de respondre. Tan de bo pogués fer aquesta predicció. Evidentment si hi ha un rebrot estarem millor preparats que abans i sabrem com actuar perquè ja ho hem viscut i l'experiència és un grau! Però, entre tots hem d'aconseguir que no passi. No ens relaxem!
Què hem après d'aquesta crisi?
Entre totes les tristeses que ens ha portat, crec que com a institució sanitària en podrem extreure coses bones. Ens servirà per reorganitzar circuits, per donar-li una oportunitat a les noves metodologies d'atenció al pacient (videotrucades), per conèixer-nos millor com a institució i sobretot per posar en valor la feina que fan els nostres professionals dia a dia i que moltes vegades no es reconeix. I també perquè tothom valori que s'ha de posar més recursos en sanitat, i que això no és una despesa sinó una inversió.
Olga Aibar