A Vilafranca es produeixen al voltant d’un centenar d’ocupacions conflictives d’habitatges a l’any, un fet que afecta uns 3.000 veïns pels problemes de convivència que s'hi generen (robatoris, despeses energètiques i d’aigua, tràfic de droga, defecacions a les escales, amenaces, etc.). El 50% d’aquestes ocupacions s’aconsegueixen desallotjar en el mateix període de temps, segons dades de l’Ajuntament.
El regidor de Seguretat Ciutadana i Convivència, Joan Manel Montfort ha explicat que només en els darrers quatre mesos s’han realitzat 15 desocupacions conflictives a partir de la tasca realitzada per l’equip multidisciplinar que treballa en aquest àmbit des de fa 5 anys, integrat per agents de policia, personal dels departaments de convivència i ciutadania, serveis socials, urbanisme i habitatge.
Montfort indicava que “tenim una política de tolerancia zero en aquestes qüestions, perquè aquest és un problema molt gran. El 42% de les ocupacions d’habitatges que es realitzen a l’Estat es fan a Catalunya, i d’aquestes, el 74% es realitzen a la demarcació de Barcelona. Per tant, Vilafranca no n’està exempta. Per això volem actuar amb contundència, perquè molts cops al darrera hi ha xarxes organitzades i cal disposar de dispositius per fer-ne front”.
El regidor explicava que en algunes desocupacions “fins i tot ens hem trobat coses impactants com magatzems d’objectes robats o camps de cultiu de marihuana en alguna nau” i manifestava que “les situacions que expliquen els veïns afectats per ocupacions són de les experiències més tristes que he viscut mai com a regidor, perquè el seu estat emocional és greu”. Per aquest motiu, feia una crida a la ciutadania perquè quan detectin algun cas d’ocupació avisin al consistori.
L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, afirmava que “aquest és un tema gravíssim, que crea alarma social” i considera que “cal donar sortida als habitatges. Ens en falten de lloguer i perquè la gent els posi a disposició cal que els propietaris tinguin seguretat jurídica. Els ajuntaments no estem dotats pressupostàriament per crear un parc públic d’habitatge perquè aquest és un tema que correspon a altres administracions. Ara sembla que es posaran les piles, però el que no s’ha solucionat en 20 anys no es farà en un”.
Regull insistia en què “les ocupacions conflictives generen problemes veïnals i porten delinqüència al carrer i a droga a les ciutats” i afegia que “en aquests moments a Catalunya s’ha incrementat la delinqüència i la resposta no és la que hauria de ser, per falta de lleis més dures contra els fets delictius i la seva aplicació judicial”.