Opinió

L’accés a l’habitatge s’encareix cada cop més amb una generació de joves que amb prou feines poden permetre’s un lloguer. Ja sigui per la falta d’un contracte indefinit, pel cost de la vida o per l'oferta d’habitacions a altres nuclis urbans amb més possibilitats laborals.

Segons el conegut portal Idealista una propietat destrossada amb una mitja de 50 m² es pot adquirir per un preu proper als 60.000 euros. En aquest cas, suposem que una persona amb un contracte indefinit hagi de pagar el 30% de l’entrada per aconseguir una hipoteca, és a dir, prop d’uns 20.000 euros. Els treballadors d'entre 26 i 35 anys cobren un sou mitjà de 19.421, 3.310 euros menys a l'any que la mitjana i 7.610 euros menys del sou mitjà anual que declaren els treballadors de més de 56 anys en la comunitat.

Llegeix més...

Els municipis penedesencs estan sovint poc preparats per poder abordar tota la informació del que passa dins del poble, la precarietat i la indiferència cada cop més instaurada dins de les nostres administracions no sumen, a què aquesta inestabilitat es converteixi en prosperitat.

Una precarietat i desdeny que es veu més present i reflectida en les generacions actuals, dels qui han crescut en una societat moderna de capa caiguda. No fa falta fer èmfasis en la manca d’oportunitats, ni l’augment del cost de vida en termes d’habitatge i alimentació que ja és una realitat en aquest occident inestable. Aquesta separació més marcada entre les classes socials ha derivat en un augment de l’egocentrisme, accentuat per les xarxes, i la manca d’interès cap als de més i la seva situació es veu reflectida en molts àmbits de la vida.

Llegeix més...

Primeres impressions sobre l’Avant Pla del Penedès

Dos mons apareixen, cada vegada més perfilats: l’ego-local (conservador, inercial, obsolet, progressista, a favor del creixement que nega la realitat climàtica..) i l’eco-global (atrevit, alternatiu, reivindicatiu, decreixemental, valentia per afrontar els canvis que ens venen a sobre..).

Aquesta situació bipolar es reflecteix en les primeres propostes de l’Avant Pla del Penedès. En el document es pot comprovar que (en l’àmbit de la plana penedesenca) preveuen instal·lar (amb del sector IDIADA) un rosari de més de 1.000 hectàrees d’activitats logístiques que en el seu conjunt, emetran 300 mil tones de CO² a l’atmosfera i gastaran més de tres milions[1] de m³ d’aigua cada any. Conseqüències: Es reduiran encara més les pluges i la sequera serà insuportable i irreversible. D’altra banda, en la memòria afirmen que el Pla és modèlic perquè prioritza reduir al màxim les emissions de carboni per fer del Penedès un territori resilient. Així, tal qual.

Llegeix més...

Si s'hagués d'anomenar tres elements que definissin clarament la cultura, el paisatge mediterrani, segur que d’entre molts, però d’una manera destacada, es parlaria de l’aigua, l’oli i el vi. 

L’aigua és cabdal per la vida, en tots els seus aspectes i arreu, els naturals i els conseqüència de l’activitat humana. És important tant la que percebem físicament, com la que esta associada a totes i cadascuna de les nostres accions, pertinences i serveis. 

El recurs hídric és un bé de tothom, al servei de tothom, a l’igual que l’administració.

Llegeix més...

Un any més, i ja podem afirmar que és una tradició ben arrelada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, el Govern de la Generalitat torna a castigar el Penedès com a territori amb la pitjor dada dels pressupostos generals, 159€ per habitant.

No deixa de ser curiós que mani qui mani, el Penedès sigui sempre l’ovella negra pels governants d’aquest país.

Alguns partits polítics, com per exemple ERC, sempre havien manifestat que si tenien la possibilitat de governar la Generalitat les coses al Penedès canviarien, i és veritat que han canviat, però a pitjor pel Penedès.

Llegeix més...