Lluitar contra el canvi climàtic, actualment totalment indiscutible, inclús pels el neguen d’una manera recalcitrant, es molt difícil, perquè les solucions basades i centrades en la tecnologia son menors, i les majors i impliquen un canvi de model.
La tecnologia te que esser, com sempre ha estat, una ajuda vers els problemes de la realitat del moment, i en els que apareixen en el disseny de la futura, així, recordem la revolució industrial, la recuperació de la fil·loxera, la revolució verda, les vacunes, la internet, la intel·ligència artificial..., situacions de canvi, de transformació en que el nucli era un canvi social, i on la tecnologia es l’ajuda per fer-lo i consolidar-lo.
La tecnologia es asèptica, les idees que promouen la continuïtat o no d’un sistema socioeconòmic no ho son, i impliquen persones i les seves organitzacions.
Tant sols cal fixar-se en l’aigua, en l’actualitat, no, en la que no hi ha avui, sinó en la seva gestió des de la darrera sequera, es dir la d’abans.
La sequera actual es sens dubte atribuïble al canvi climàtic, com estava ben documentat i explicat des de fa anys per la ciència, la general i la particular, la bàsica i l’aplicada, si es que son possibles les diferencies.
El canvi climàtic ha propiciat temporades llargues d’escassa pluja, que junt a l’elevada evaporació promoguda per les altes temperatures, donen lloc a dèficits hídrics en el sòl, els rius, torrents, freàtics, vegetació natural i plantada, i als embassaments, que son els llocs on l’escassetat d’aigua es fa visible, per les conurbacions urbanes, ja que posa en risc el seu funcionalisme, el seu metabolisme tant socioeconòmic (negocis, industries, turisme...), com cultural/sanitari (hàbits de neteja urbana, verd urbà, higiene personal...), i per tant encén totes les alarmes, cosa que no es va fer, quan la sequera, molts mesos abans, afectava als boscos i el camp.
Ara la tecnologia es vol presentar com l’única solució en front la sequera, mostrant opcions antigues millorades amb els coneixements actuals, com son la regeneració i reaprofitament de les aigües ja utilitzades, vigent des de fa dècades i que permet que bevem aigua que ha passat per diverses bufetes de l’orina abans d’arribar a la nostra boca; la dessalització d’aigua del mar, limitada per qüestions no resoltes relacionades amb l’economia i la petjada de carboni, i també, l’anomenada modernització dels regadius, es dir l’increment en l’eficiència en l’ús de l’aigua, no tant sols en el reg, sinó d’un manera molt important en el transport i distribució, lo qual es sobradament conegut, com també ho son les limitacions pels costos econòmics i socials, que aquesta comportaria..
Altre punt per esser considerat en la seva justa mesura, amb contundència si, però sense demagògia es l’ús de l’aigua en el sector agroforestal Aquest utilitza, no malbarata, entre un 70 o 80% de l’aigua regulada disponible a Catalunya, majoritàriament en la conca de l’Ebre, ja que es on sobretot es troben els regadius del país (https://www.irta.cat/wp-content/uploads/2018/03/Aigua_v3.pdf). Produir aliments i/o mantenir boscos lliures de perill d’incendi requereix l’ús de molta aigua, no per gust al malbaratament, simplement perquè la fisiologia vegetal, fa que per cada unitat de matèria fresca o seca dels vegetals, es requereixin entre 250 i 850 unitats d’aigua (https://www.fundacionaquae.org/cuanta-agua-se-necesita-para-producir-alimentos/).
Cal posar-ho en la seva justa mesura, perquè molt poc o res es diu respecte de l’industria hidroelèctrica, la manufacturera, la turística i el consum ornamental/esportiu, que també utilitzen grans quantitats d’aigua (Termes, M. i Guiu R. Monogràfic. Anàlisi de la tendència del consum d’aigua a Catalunya i marges d’estalvi. 2009, pp: 21-33 (https://economia.gencat.cat/web/.content/documents/articles/arxius/analisidelatendenciadelconsumd_aiguaacatalunyaimargesd_estalvi.pdf) i Freire, J., i Puig, I. Consum d’aigua i anàlisi input-output: simulació de l’impacte macroeconòmic de restriccions sectorials en l’abastament d’aigua 2009, pp: 107-126 (https://economia.gencat.cat/web/.content/documents/articles/arxius/consumd_aiguaianalisiinput-outputsimulaciodel_impactemacroeconomicderestricc.pdf).
Actualment, hi han grans debats, portats en Catalunya per persones amb una altíssima qualificació científica i tècnica, respecte de si l’aigua utilitzada en el sector agroindustrial es per alimentar o per fer negoci. Trobant-se possiblement la resposta, en que en el nostre primer mon, les dues opcions, son inseparables en el model socioeconòmic vigent.
El que si que sembla indiscutible, es l’escassetat del recurs aigua, i amb aquesta els problemes en la seva aplicació en el sector agropecuari, tant d’una manera real (https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_3.1_Water.pdf), com virtual (Reguant, F. & Savé, R. 2016. Disponibilidad alimentaria y desarrollo global sostenible. Capítulo 2. El sistema alimentario: globalización, Sostenibilidad, Seguridad y cultura alimentaria. Thomson Reuters Proview Aranzadi. ISBN 978-84-9135-265-5), lo qual a curt termini planteja problemes d’ús, però a mig /llarg termini promou importants limitacions.
Per tot això, i donat, que l’aigua no es pot fabricar del no res, i ja s’han vist les limitacions econòmiques i ambientals de les soluciones tecnològiques, cal promoure una nova governança de l’aigua, que permeti recuperar la seva propietat publica i social, així com la responsabilitat de la seva gestió i ús, basats en la sobrietat i eficiència, ponderat pels diferents sectors i l’estratègia funcional global.
Així dons, per l’autor d’aquest escrit, la resposta a la pregunta respecte de si cal debat entre fer front al canvi climàtica amb la tecnologia o amb un canvi de sistema, es clar i necessari un canvi de sistema, en el que la tecnologia, basada en la ciència, s’apliqui amb sentit comú.
Els recursos son finits, com la Terra, i la població i les seves necessitats creixen cada dia, per sort i justícia, d’una manera generalitzada, cal dons governança, amb una visió amplia i profunda i amb el debat de les parts, de totes, a nivell global des de las realitats locals quotidianes.
