Les diferents problemàtiques relacionades amb les ocupacions irregulars van ser el tema més destacat de la jornada de treball que el Servei Comarcal d’Habitatge va organitzar, el dijous 20 de juliol, amb alcaldes, regidors i secretaris dels ajuntaments de l’Alt Penedès. Des de fa mesos, el Servei d’Habitatge del Consell Comarcal treballa en l’elaboració d’un protocol d’actuació per als ajuntaments de l’Alt Penedès en matèria d’Habitatge, per aconseguir una major homogeneïtat en les polítiques d’Habitatge que faciliti el treball de l’Administració i que beneficiï la ciutadania.
La reunió de treball de dijous va servir per exposar l’esborrany del protocol, clarificar conceptes, recollir experiències municipals i resoldre dubtes dels ajuntaments. Tot i que la tipologia de casos és molt àmplia, hi ha algunes recomanacions que ja s’han traslladat als ajuntaments.
La primera, fer un inventari dels habitatges buits i dels habitatges en situacions irregulars (habitatges ocupats, habitatges amb problemes de salubritat, habitatges que amenacen ruïna, etc.). A major nombre d’habitatges buits en un municipi, major nombre d’ocupacions il·legals; per tant, l’inventari permetria prevenir algunes formes d’ocupació conflictives (bàsicament, les ocupacions per motius criminals, davant les quals cal apostar pel desallotjament).
Joan Rodríguez, cap del Servei Comarcal d’Habitatge, va recalcar que “cal desmitificar algunes generalitzacions que es fan sobre les persones que ocupen habitatges irregularment, sobre les expectatives d’aquestes persones i sobre les inseguretats de les administracions”.
En cas dels habitatges en mal estat de conservació, el Consell Comarcal recomana adoptar mesures; en primer lloc, informar la propietat, i en segon lloc, mesures coercitives.
La tercera recomanació fa referència a la necessitat d’empadronar totes les persones que viuen al municipi. Jaume Saura, adjunt general al Síndic de Greuges de Catalunya, va ser convidat a assistir a la reunió de treball per parlar sobre aquest tema.
Saura va dir que “tots els ciutadans tenen l'obligació d'empadronar-se i tots els ajuntaments tenen l’obligació d'empadronar-los, independentment de la seva situació ocupacional”. El procediment per empadronar una família o una persona que està ocupant un habitatge i que, per tant, no disposa de contracte d’arrendament ni de títol de propietat, ha de ser necessàriament diferent.
En aquest sentit, des del Consell Comarcal es proposa als ajuntaments fer un seguiment, en tres dates diferents, per comprovar la veracitat de la residència a l’habitatge. Alguns ajuntaments no estan empadronant les persones que viuen en situació irregular perquè creuen, erròniament, que estan conferint als ocupants algun tipus de dret sobre la possessió de l’habitatge, i no volen perjudicar la propietat. En aquest sentit, l’adjunt del Síndic va ser molt clar i va desmentir aquesta idea.
Per contra, l’inconvenient de no facilitar l’empadronament és que els ajuntaments dificulten involuntàriament el treball de les altres administracions que actuen en el territori: es va més difícil tenir dades reals sobre les persones que viuen en un municipi, s’obstaculitza el treball de Serveis Socials, dels serveis d’Habitatge i dels cossos de Seguretat. Per exemple, una família vulnerable que ha ocupat per necessitats econòmiques no podrà optar a un habitatge protegit (i, per tant, seguirà ocupant) perquè des del Consell Comarcal no es podrà sol·licitar un nou habitatge perquè els membres de la família no estaran empadronats a l’habitatge ocupat.
Pere Soler, conseller d’Habitatge del Consell Comarcal, va tancar la sessió recordant als assistents que des del Servei Comarcal d’Habitatge i des de Serveis Socials es treballa transversalment i amb altres organismes de l’Administració (Justícia, cossos de Seguretat, Agència de l’Habitatge) per regularitzar la situació de les persones que han ocupat per raons socioeconòmiques. En concret, es fa informació i mediació entre la propietat i les persones ocupants, s’avalua la vulnerabilitat de les persones ocupants, s’avaluen les condicions de l’habitatge, es tramiten ajuts econòmics per pagar el lloguer i els subministraments bàsics, s’organitzen plans d'ocupació, se sol·liciten lloguers socials o es tramiten reallotjaments).
