El 8 de febrer va ser el millor dia que he viscut com diputada. Vaig gaudir de la felicitat, l‘alegria i la dolçor d’un gran moment com va ser aprovar la llei de la Vegueria Penedès. Des de Sant Sadurní i des de l’Alt Penedès hem treballat molts anys, sovint a contracorrent, per defensar aquesta digna reivindicació pel nostre territori. Per a nosaltres era molt important guanyar-nos aquest reconeixement, que és mèrit de tots. La vegueria ens permetrà treballar tot el territori de manera conjunta, pensant i planificant el Penedès en global, per afavorir la cohesió territorial i per aconseguir una administració més propera, eficient i eficaç pels ciutadans.

Cultura, hoquei, poble des de 1877, portava com anagrama, el dècim de loteria de la societat.

Com esta l’Ateneu?. L’equip de govern i la societat han firmat un nou conveni?. Els socis de l’Ateneu han decidit el seu futur?. Son preguntes que em faig jo i segurament bona part del poble de Sant Sadurní. Observo amb resignació que el problema o la “no solució” encara hi es. El més calent esta a l’aigüera.

Pedro Sánchez, tornarà a estar en primera línia de la política. Malgrat els malgrats que li han fet, en Pedro és un polític de veritat, un polític que escolta i parla amb la militància. Espanya necessita polítics d’aquest tarannà.

A Sant Sadurní d’Anoia, que ja li manquen suficients aspectes, cal afegir ara el handicap del “mercat municipal”. Situació derivada del seu deteriorament respecte al convilatà. Em refereixo concretament a la pèrdua de parades.

El dia 12 de gener es compleix “1 any” de govern del Sr. Puigdemont. Dir que s’han fet moltes lleis referents al procés, que el govern de Madrid s’ha encarregat de neutralitzar-les. Viables, inviables, positives, negatives. Ni avançament en el finançament. Ni avançament en l’autogovern. Aquesta és la realitat.