Les companyies elèctriques  i els seus consellers-delegats, guanyen el que guanyen, i els sacrificats consumidors, anem pagant les pujades.
Al igual que els pensionistes, en aquí, també els ciutadans ens hauríem de manifestar front aquest “abús” excessiu.

Ja era hora, que al nostre país, Espanya, les forces d’esquerra sumessin per una causa comuna. Partit Socialista Obrer Espanyol, Podemos, Izquierda Unida. Aquesta és l’esquerra “social”. Ara em faltaria l’esquerra nacional. En aquesta, espero que Esquerra Republicana de Catalunya s’hi sumi, doncs és “esquerra”.

El mes de juliol d’enguany, es va commemorar el 40º aniversari del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fruit de la unió, l’any 1978, del PSC (congrés), PSC (reagrupament) i federació del PSOE. A Sant Sadurní d’Anoia ho vàrem celebrar el 28 de setembre. L’agrupació local del PSC, ho va estendre en el context de la memòria històrica i reconeixement de la companya i companys, que van formar part de les llistes municipals socialistes. En un fulletó repartit entre els assistents a l’acte, es podien llegir el nom d’aquests militants.

Ara no toca. El ciutadà no ho vol això. José Montilla deia “fets, no paraules”. Això si que toca.

Espanya no vol ni necessita pugnes dialèctiques entre polítics. En canvi la seva ciutadania si vol que des de el govern de la nació es solucionin els problemes que són molts. I afegiria, que el govern actual de Pedro Sánchez, esta treballant i esforçant-se, a fi de complir amb el seu mandat. Mandat que des de el primer dia, el president i els seus ministres estan posant empeny, entusiasme i rigurositat.

Ha començat la Lliga Penedesenca 2018/19, i “encara” els vestidors del camp municipal d’esports de Sant Sadurní d’Anoia, estan igual; és a dir “tercermundistes”. I som una vila de 13.000 habitants.

No hi hagut ni hi ha cap pla d’inversions, en el que estigui previst la remodelació dels vestuaris municipals. Una demanda, que en època del Sr. Joan Amat, ja hauria d’estar pressupostada. Els anys passant i la imatge del camp de futbol de gespa, però amb barracons, és evidentment visible.