Un pot esperar tota una vida, però és un camí equivocat. Sis anys fa. Ens varen prometre un Pla Territorial. Avui encara no hi ha res. Mentrestant el món ha canviat. L’Administració, però, sembla ancorada, com un vaixell oxidat, en un dic de desguàs. Segueixen impertèrrits, tramitant plans: el del Logis, el de Cal Vies, els de la Conca d’Òdena, el quart cinturó i molts altres de menors, com permetre a Cunit reblir de construccions els aiguamolls d’una Costa Daurada saturada o urbanitzar barris residencials, buits de fa anys, com el Mestral a l’Arboç. Un òmnibus de plans que proliferen, quan menys sentit tenen.

Ja fa anys el personal del CSMA de Vilafranca, van publicar tota la meva vida privada i clínica davant de pares i fills pacients del centre. També sé alguna cosa il·legal d'uns quants ells, però això ho tapen. La infermera es va tornar literalment boja i això que encara no ens coneixíem. Però ella sabia tota la meva vida. Vaig descobrir per la coordinadora, que ho va divulgar el meu expsiquiatre.

El Sr. Torra no entén i no respecta les regles de l’estat d’alarma i confinament. Sempre ha de dir l’ultima a propostes i consideracions del govern d’Espanya.

Tinc entès que totes les comunitats autònomes estan supeditades a les directrius del govern d’Espanya. Perquè el Sr. Torra, sempre protesta i desobeeix a les paraules del president Sr. Pedro Sánchez. Ara no toca “duel polític”, president de la Generalitat. Ara toca treballar i estar al costat de la ciutadania. No entenc el comportament i la manera d’actuar tant visceral del Sr. Torra.

Estem davant de un fet de tal gravetat, magnitud, que no ho veiem des de finals de la segona guerra mundial(1945). En llenguatge figuratiu es una guerra “sense sang”, però si morts. Una crisis que ens colpeja molt durament, i de conseqüències imprevisibles per la societat.

I aquesta guerra (crisis) l’hem de combatre i guanyar. Hem de ser tota la humanitat, la que es manifesti i lluiti de una manera pacifica aquest malson que en aquests moments es molt preocupant i malefactor.

En ple confinament m'he assabentat de la mort d' en Josep Ferret Julià, una persona amb la que no hi he tingut un tracte intens, però sí continuat al llarg de molts anys i que sempre m' ha transmes dues sensacions que valoro molt: serenor i seguretat.