Observo amb antelació, i això em congratula, la bona disposició i connexió existent entre el secretari general i els dirigents socialistes, a fi de que la integració sigui la finalitat del 39º Congrés Socialista.
Dissabte 17 de juny, el nou PSOE de Pedro Sánchez, va començar a caminar. Temps nous, noves cares, imatge nova. Ja sé que no podrà ser el PSOE del “nostre Pablo Iglesias”, però si ha der ser un PSOE “essencialment” d’esquerres i per les esquerres. “Somos la izquierda”, diu en Pedro Sánchez. I així hem de ser.
La esquerra “alternativa”, base per la qual i a partir d’aquesta, poder i haver de connectar, trobar, tenir punts de encontre amb altres forces d’esquerra.
No per fer fora en Rajoy ara mateix, deixem que acabi la legislatura, si és que arriba. Anem desgranant la rosa, que per a nosaltres és “el puny”. Hem d’anar ressituar-nos en el nostre terreny. Acoplar-nos i se una “gran punya”.
Una gran pinya sense fissures, amb equips responsables que combreguin en la nova filosofia del Partit Socialista. Sobretot fidelitat i compromís en aquest nou projecte. Que sens dubte, si fem la feina ben feta, ens portarà a la governabilitat del país.
Un nou PSOE, que il·lusioni, que sincronitzi . Que ens porti al seu líder, Pedro Sánchez, a on volem els militants i les militants, a tirar endavant un país i ha liderar un programa clarament social i just, pels que més ho necessitem , els treballadors i les treballadores.
