Als 29 anys, la vida d'Inda Pereda (Vilafranca, 1982) es va capgirar totalment. Després de perdre la feina, va decidir deixar el pis i la vila que el va veure créixer per llançar-se a l'aventura. A Londres va iniciar-se professionalment com a actor i es va especialitzar en teatre físic i creació teatral al centre London International School of Performing Arts (LISPA). A més, Pereda ha tingut ocasió d’actuar a altres països com Eslovàquia, Mali i Grècia; en aquest darrer cas dins del grup anglès de Pallassos sense fronteres.
Fa poc va viure un canvi radical a la seva vida, però la passió del teatre no era nova. Quan va començar a veure que es volia dedicar a la interpretació?
Sóc fill del teatre amateur, en el qual vaig començar amb 14 anys. Vaig participar diverses vegades a la Roda de teatre que es feia per la comarca i feia teatre de carrer per experimentar. Durant força temps vaig combinar la meva feina com a monitor en un centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual, i també com a massatgista, amb el teatre. Tenia moltes inquietuds, viatjava i feia cursos els caps de setmana per endinsar-me en el món del clown, que m'agrada molt.
I que precisament és una de les seves especialitats. En què es caracteritza?
Ser clown (pallasso) és ser vulnerable perquè et mostres tal com ets, tant en les virtuts com en els defectes. No es tracta d’interpretar una altra persona, sinó ser tu mateix, però la part més idiota. Tot i que tothom té un clown a dins, molts no estan preparats per fer-ho. En el meu cas, els espectacles fan riure, però també tenen un punt bufonesc i d'humor negre adreçat als adults.
Ja diuen que la comèdia és el més difícil per a un actor.
No es fàcil i menys en el meu cas, que tinc un espectacle de 50 minuts en el qual la gent es parteix la caixa des del principi fins al final. Hi ha moltes hores de treball darrere i proves d'escenes amb públic real.
El riure es pot assajar?
Amb el clown hi ha una estructura de diverses escenes que has anat provant. Quan tens la tens, pots jugar amb les regles que hagis decidit. Has d'estar atent i obert al públic, ser ràpid i agafar al vol el que pot funcionar per improvisar sobre aquesta estructura.
Aquesta és una professió d'alts i baixos, però generalment poc o mal remunerada. Què creu que ha de canviar perquè es professionalitzi del tot?
Com molts altres artistes, també haig de mantenir una altra feina per compaginar la del teatre. La vida d'artista no és fàcil, ni aquí ni enlloc, però aquesta professió està molt més respectada a països com França, Bèlgica i, en menor mesura, a Anglaterra si ho compares amb Espanya. T'ho has de treballar molt, però hi ha oportunitats i, a més, es considera una feina real. Aquí, en canvi, dius que ets actor i no es creuen que visquis d'això perquè de seguida et pregunten de nou a què et dediques.
Però per què no es paga als professionals del teatre?
Als actors, a diferència dels tècnics de so, músics i altres treballadors, no se'ls pot pagar perquè diuen que no hi ha pressupost. Però el gremi d'actors no està prou unit per posar-se en vaga. També he de dir que el consum de cultura aquí és molt més baix que a Londres, on la gent no té por a provar coses noves. Al nostre país si l'obra no té actors coneguts tindrà menys sortida.
Molts comencen amb il·lusió, però amb els anys i les decepcions van perdent pistonada. Què els recomanaria a aquells que es plantegen tirar la tovallola?
Hi ha moments en què necessites llançar-te a la piscina i no pots fer més. Res és fàcil, però és molt gratificant perseguir allò que vols. El més important és confiar en tu mateix i creure que el que fas val. Ningú neix ensenyat, sinó que sempre has de seguir aprenent.
Ha estat en multitud d'escenaris de llocs molt diferents. Quins canvis ha pogut observar en les reaccions del públic?
Cada actuació és diferent perquè el públic també ho és. A més, amb el clown hi ha una resposta immediata amb el públic. Trenques la quarta paret, que és la que hi ha entre l'actor i el públic, i entres en contacte directe. I la veritat és que no hi ha terme mig. La gent riu o no riu. Amb altres obres, potser no ets tan conscient de les reaccions del públic i les seves opinions. Amb la comèdia és instantani i el que avui funciona, potser demà ja no.
El món de l’espectacle és ple d’anècdotes. Amb quina es quedaria?
Un dia vaig obrir el correu electrònic i vaig veure que la productora de Cirque du Soleil m'havia convidat a fer un càsting per al seu nou espectacle a Londres. Moltes persones intenten entrar al càsting i a mi m'hi van convidar. Pensava que s'havien equivocat, però es veu que un dels seus membres m'havia vist actuant en un altre lloc. Al final, però, no em van agafar perquè buscaven algú amb més perfil de circ.
On el podrem veure actuar properament?
Al Topklown de Durango, a Biscaia; a la Sala Fènix de Barcelona; al Festival Hors Lits Penedès de Vilafranca; al Festival Paris Fringe de París; i a The Edimburgh Festival Fringe, d’Edimburg, on actuaré per segona vegada. Em fa molta il·lusió perquè és una bogeria de festival, en el qual es fan 3.000 obres diferents durant el mes d’agost. En el meu cas, actuaré en un dels escenaris més importants, l’Assembly George Square Gardens, durant 25 dies seguits. Al web www.indapereda.com vaig anunciant els nous bolos.
Lídia Oñate