Ramon Arnabat Mata, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), va intervenir a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya per exposar la posició de l’entitat davant el Projecte de Llei del Patrimoni Cultural i Immaterial Català, actualment en tramitació parlamentària.
L’IEP, membre de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i responsable de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, va traslladar una visió constructiva però crítica sobre el text legal.
Arnabat va remarcar que la nova llei “era necessària”, ja que la normativa vigent data de fa més de 30 anys, però va considerar que hauria estat més adient una Llei integral del Patrimoni Cultural Català, que inclogués tant el patrimoni material com immaterial.
El president de l’IEP va insistir que el Projecte de Llei hauria d’adaptar-se plenament a les directrius de la Convenció de la UNESCO (2003) per a la salvaguarda del patrimoni immaterial, on les comunitats practicants han de definir i liderar les polítiques de protecció.
En aquest sentit, va reclamar que la futura llei reconegui el paper estratègic de les entitats culturals, ja que a Catalunya la majoria d’aquestes comunitats estan organitzades en associacions locals.
Arnabat també va proposar la creació d’una nova categoria de protecció, els Béns Culturals Immaterials d’Interès Comarcal o Veguerial (BCIIC/V), per donar cobertura a elements identitaris com el parlar penedesenc, que “no encaixen plenament” en les figures d’àmbit nacional o local.
Finalment, va alertar que “el projecte actual és insuficient en matèria de finançament” i va reclamar mecanismes fiscals de suport a les entitats culturals, com ara deduccions a l’IRPF per a donacions a fundacions o associacions d’interès cultural.
Arnabat va concloure la seva intervenció demanant una “major connexió entre patrimoni, universitats i educació”, i una llei que combini garanties institucionals amb un model participatiu, descentralitzat i amb incentius econòmics per a la seva aplicació efectiva.
